jueves, 30 de abril de 2009

L'Escala aconsegueix l'esperat títol de Ciutat Pubilla de la Sardana per al 2010

Tenia tots els números, però la incògnita va planar fins al darrer moment. Diumenge 26 d'abril al migdia, quan Bartomeu Duran, president de la Federació Sardanista de Catalunya, va anunciar públicament que l'Escala serà l'any vinent la Ciutat Pubilla de la Sardana, Jordi Gallegos, president de l'Agrupació Sardanista Avi Xaxu, que és l'entitat promotora de la candidatura, no va poder amagar la seva emoció. El mateix sentiment va envair la desena de companys de l'associació que es van desplaçar fins a Mataró -que ostenta el títol aquest any- per conèixer el veredicte.

*Jordi Gallegos , eufòric per l'anunci de la candidatura guanyadora, foto: Sergi Corral

"Primer de tot vàrem cridar i saltar d'alegria, però després vàrem plorar", reconeixia J. Gallegos. "No cal dir que estem molt satisfets i que fem front a aquest repte amb gran il·lusió. És un fet important per a la vila, a qui dediquem aquest títol, i crec que també per a la comarca, atès que aquesta serà la segona vegada que es condedeix el títol a una població de l'Alt Empordà. L'anterior va ser l'any 1991 a Llançà", afegeix. Al Baix Empordà, els títols els han obtingut Torroella de Montgrí (1975) i Palamós (2004).


Jordi Gallegos explica que "hi ha una altra circumstància que ens enorgulleix i és el fet que a l'Escala es celebraran els 50 anys de la creació del títol de Ciutat Pubilla de la Sardana. La primera que el va obtenir va ser Girona el 1960 i des d'aleshores s'ha anat celebrant cada any, llevat d'un. Aquesta circumstància ens permetrà commemorar les noces d'or a la nostra vila".

COMPTE ENRERE. Per als escalencs l'anunci de diumenge a Mataró no ha fet més que marcar l'inici del compte enrere per a l'organització de l'esdeveniment que se celebra amb diversos actes al llarg d'un any. "Tot comença amb la festa oficial de proclamació i l'anunci de la Ciutat Pubilla de l'any següent. Això que es va fer diumenge a Mataró ens tocarà organitzar-ho a nosaltres just d'aquí a un any. Normalment l'esdeveniment té lloc entre les diades de Sant Jordi i la Verge de Montserrat i significa un primer cap de setmana d'activitats sardanistes i diverses", explica J. Gallegos.

* Els membres de la junta de l'Agrupació Avi Xaxu a Mataró

Però les coses no acaben aquí. "Es tracta d'anar organitzant actes entre l'abril del 2010 i l'abril de 2011 que és el període d'un any que l'Escala lluirà el seu pubillatge. Cal recordar que aquest esdeveniment no se centra exclusivament en el món de la sardana, sinó que s'amplia a tot allò que té a veure amb la cultura popular i tradicional. Lògicament aquí hi entra des de la Festa de la Sal al Triumvirat, passant per el PortalBlau, la trobada de puntaires i moltes altres activitats noves que tenim pensades", continua explicant el president de l'associació.

El projecte de la candidatura es recolza en 3 eixos per desenvolupar durant tot l'any: el futur de la sradana i la música per a cobla; tradició, lideratge i temps actuals; i l'exili i la marginació de la sardana. Una combinació que vol ser fidel a les arrels de la dansa catalana, conèixer la seva història, però també fer aportacions de futur. Precisament, l'entitat promotora es pot presentar com un exemple de posada al dia dins d'aquest món.

J. Gallegos ja anuncia que "en les properes setmanes crearem un comitè organitzador i una comissió executiva, els dos òrgans que seran els encarregats de preparar l'esdeveniment, cadascú des de la seva responsabilitat. Tenim unes línies mestres de programa, que ja estaven incloses en la cadidatura, i ara les hem de començar a concretar. D'entrada voldríem que la flama arribi per mar, de Mataró fins a Empúries, portada per un seguici de barques de vela llatina. Això recordarà una mica l'arribada de la flama olímpica, el mes de juny de 1992". A partir d'aquí, l'Agrupació Sardanista Avi Xaxu espera la implicació de tot el municipi de l'Escala.

ELS MÈRITS APORTATS PER A LA CANDIDATURA

- Entre els mèrits esgrimits per la vila empordanesa destaca el fet que al 2010 es compliran 140 anys del naixement de Josep Vicens i Juli, l'Avi Xaxu; farà 50 anys de l'inici de les audicions d'estiu, els dimecres, i a més es vol que sigui l'any que l'Escala dediqui a la cultura tradicional i popular.


* El nom de l'"Avi Xaxu" grabat a la pedra del monument de Mataró Ciutat Pubilla,foto: Sergi Corral

- La documentació aportada també recorda la història de la sardana al poble que comença fermament amb l'existència de la cobla L'Aliança (1888-1912) i per la cobla fundada per l'Avi Xaxu, La Principal de l'Escala, en una primera etapa, 1906-1957, i en una segona etapa actual, des del 2004. L'Escala va ser lloc de naixement del tenorista Albert Martí, i una gran placa al carrer del Mig, núm. 18, ho recorda. També tenen una plaça dedicada a la sardana i un monòlit dedicat a l'Avi Xaxu i l'any passat es va editar el voluminós llibre de Jordi Gallegos L'Escala des de l'empostissat, un volum que recull de forma exhaustiva tota la història sardanista de la vila i que per si sol ja és un aval.

- Altres fets són les nissagues de músics i compositors escalencs, que se'n comptabilitzen 15; els 40 cursets d'ensenyament; el 36è aplec de St. Martí d'Empúries, 31è aplec de Cinclaus; les trobades sardanistes infantils; la Nit de la Sardana; la 7a Nit dels Músics de Cobla; el 4t Aplec del Sol Ixent de Montgó; el 3r Concurs Fotogràfic Sardansita Joan Lassús; el programa sardanista de Ràdio l'Escala des del 1984, i l'important arxiu de particel·les de l'antiga Principal de l'Escala. Un altre motiu és que l'any 2010, l'Aplec de la Sardana escalenc, que se celebra el primer cap de setmana de juny, arribarà a la 35a edició.

El 30 de juny de l'any passat, en sessió plenària, el consistori escalenc va decidir per unanimitat tirar endavant aquesta petició, i dos mesos més tard, a l'agost, van convidar al president de la Federació de Catalunya a visitar l'Escala, on es va reunir amb les autoritats municipals i els sardanistes, i van mostrar-li els indrets escalencs relacionats amb la sardana.
(de Josep Ma. Bernils, Hora Nova, pàg. 33)

No hay comentarios: