lunes, 4 de enero de 2010

L'Escala ja té a punt les sardanes del CD que s'editarà pel pubillatge

El disc estarà format per peces d'estrena que s'han encarregat a diferents autors

Quan el passat mes d'abril l'Escala va tenir coneixement que havia estat nominada per part de la Federació Sardanista de Catalunya per ser la Ciutat Pubilla del 2010, va engegar motors i va començar per encarregar sardanes a diferents autors, a fi d'editar un treball discogràfic integrat totalment per peces d'estrena.

Entre aquestes peces hi ha la que ha de marcar les petjades d'aquest pubillatge escalenc, que serà el dotze de les comarques gironines i el cinquantè de tot Catalunya, Catalunya Nord i Andorra, des que la ciutat de Girona va rebre aquesta distinció l'any 1960.

A hores d'ara, la vila escalenca ja té a punt quinze solfes amb diferents títols, que seran enregistrats els propers dies per part de la cobla Ciutat de Girona. Lluís Albert, Ferran Carballido, Josep Clavé, Joan Escapa, Narcis Costa, Sigfrid Galbany, Joaquim Hostench, Emili Juanals, Josep Antoni López, Alfons Miàs, Josep Navarro, Albert Prat, Joaquim Soms, i Miquel Tudela són els catorze autors, tenint en compte que n'hi ha un que ha compost dues peçes.

L'Agrupació Sardanista Escalenca Avi Xaxu encara no ha fet públic els títols de les composicions, amb una excepció, la sardana emblemàtica del pubillatge L'Escala, Ciutat Pubilla que ha encarregat al mestre escalenc Lluís Albert.

Músics i cobla
Més d'una vintena d'entitats culturals de la població formen part de l'organització de l'esdeveniment sardanístic. L'Escala té un important aval per haver aconseguit aquesta distinció: fins a setze compositors locals en la seva història; una entitat, l'Agrupació Sardanista "Avi Xaxu", amb més de quaranta anys de vida; la recuperació de la vella i històrica cobla La Principal de l'Escala, que havia fundat l'Avi Xaxu el 1906 i que va desaparèixer el 1956. El 2004, un grup de joves músics la van recuperar de la mà dels sardanistes escalencs. Dirigida per Xavier Alsina, la cobla La Principal de l'Escala, en la seva segona etapa, està present arreu de les comarques gironines, consolidant-se dia a dia.

Amb la proclamació de L'Escala Ciutat Pubilla, es compliran cinquanta anys de l'existència d'aquesta festa. Una història que partint de la primera Jornada d'estudis sardanistes, celebrada a Montserrat el 1959, va començar en terres gironines, essent la ciutat de Girona la Primera Ciutat Pubilla de la història, el 1960.

Noces d'or
Per tant, la celebració de les Noces d'Or d'aquesta festa, coincidirà en terres gironines. Pel camí, durant cinquanta anys, la celebració ha deixat petjades a onze poblacions gironines i onze compositors també gironins han compost les sardanes dels respectius pubillatges: Girona (M.S. Puigferer), Banyoles (Enric Gratacós), Olot (Joan Hernández), Lloret de Mar (Domènech Moner), Torroella de Montgrí (Josep Font i Font), Santa Coloma de Farners (Josep Carbó), Llançà (Manel S. Puigferrer), Sant Joan de les Abadesses (Josep Navarro), Cassà de la Selva (Francesc Camps), Ripoll (Montserrat Pujolar) i Palamós (Ricard Viladesau). Per tant, l'Escala serà la dotzena població gironina que ha estat distingida com a "Meritíssima en la Sardana".
LLUÍS ALBERT I "L'ESCALA, CIUTAT PUBILLA"

Lluís Albert i Rivas rebia l'encàrrec de compondre la sardana emblematica, "L'Escala, Ciutat Pubilla". El músic, fillol de l'escriptora escalenca Caterina Albert (Víctor Català), és un consagrat compositor que amb 86 anys està en plenitut de facultats. De pare escalenc i mare barcelonina, Albert ha estat convencut de la seva condició escalenca i viu a l'Escala des de fa molts anys.

Ha estat instumentista de tenora i tible, tocant a les cobles Barcelonina i Foment de la Sardana de Torroella de Montgrí. Coneix un munt d'instruments, ja que ha tocat l'oboè i la viola a l'Orquestra Simfònica Estela de Barcelona, i també en va ser-ne sotsdirector. Coneix també la flauta de bec, la guitarra, l'orgue i l'acordió. Ha dirigit l'Orquestra de Cambra de Girona de 1982 al 95. Ha cultivat diferents géneres musicals, cançò religiosa i ballets; ha col·laborat en diferents publicacions.

Des de la vessant d'historiador, ha donat conferències i ha treballat especialament la figura de Pep Ventura, de qui ha arranjat algunes de les seves sardanes curtes. L'any 2000, Albert va editar un "Tractat d'instrumentacio per a cobla". Es autor d'una setentena de sardanes, algunes dedicades a l'Escala com "Cant a l'Escala", "Cançó marinera" o "Cançons de la padrina", "De la mateixa soca" o "Garbinada". Lluís Albert ha manifefstat que "ha estat per a mi un honor haver-me encarregat la composició commemorativa. Desitjo que sigui digna de l'efemèride i de la confiança que se m'ha atorgat".

(Montserrat Juvanteny, Diari de Girona, divendres 25 de desembre de 2009)