Pic, repic i repicó a Santa Reparada

Cinclaus és un nucli de l'Escala, prop de Sant Martí d'Empúries, format per cinc masies distribuïdes al voltant de la capella de Santa Reparada. Des de fa 30 anys, el Dilluns de Pasqua s'hi celebra un aplec que entronca amb una antiga tradició escalenca. La festa, organitzada novament per l'Agrupació Sardanista Avi Xaxu, ha tingut, aquest any, una significació especial amb el bateig de la campana que s'ha d'instal·lar al capdamunt del campanar de la popular ermita.

L'historiador Jordi Gallegos, president de l'entitat, explica que "l'origen de l'aplec rural està vinculat a la compra de l'immoble per part d'una de les famílies més benestants de la població, ja que la capella preromànica de Santa Reparada va ser adquirida en el darrer terç del segle XIX per Caterina Farrés, àvia de la insigne escriptora escalenca Caterina Albert, més coneguda com Víctor Català".

Afegeix que "l'any 1897, un cop restaurada, Caterina Farrés en reobrí el culte i va ser la mare de l'escriptora, Dolors Paradís, qui el 1917 va instaurar i patrocinar la celebració de la festa i l'aplec fins la seva mort el 1932, quan se'n féu càrrec Caterina Albert. La celebració de l'aplec, costejat íntegrament sempre per la família Albert i amb la presència continuada de la renombrada cobla Els Montgrins, perdurà fins a l'esclat de la Guerra Civil, quan un grup d'incontrolats cremà el retaule i mobiliari de l'ermita i s'abandonà la celebració de l'aplec rural".

J. Gallegos recorda que "tot i que el compositor Lluís Albert, nebot i fillol de l'escriptora, va fer nombroses passes per a restaurar la festa, no va ser fins al 2 de març de 1980 que es recuperà novament l'aplec rural d'ermita, gràcies a l'eficient treball de l'antiga junta de l'Agrupació Sardanista Avi Xaxu. La festa sempre ha comptat amb una audició de sardanes a la tarda, en la qual mai falla la interpretació de la sardana Cinclaus, de Manel Sanz, estrenada el 1980, mateix any de la recuperació. Ben aviat, però, a la clàssica i anual audició de sardanes s'hi va afegir un dinar de germanor que, amb els anys, ha esdevingut un concurs d'arrossos a l'entorn de l'ermita".

Al final de la dècada dels anys 90, i mitjançant un conveni, l'Ajuntament de l'Escala passà a ser el titular i propietari de l'immoble, en estat molt ruïnós, ja que una part de la teulada s'havia enfonsat. "Ràpidament, i seguint l'objectiu de vetllar pel patrimoni cultural local, s'endegaren els passos per poder restaurar l'ermita. El 2003 membres del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries dugueren a terme tot un seguit d'excavacions i, seguidament, es restaurà la capella, cost que assumí el consistori", recorda.

L'historiador assenyala que "com tot edifici religiós, però sobretot des que la construcció deixà de ser capella del palau de Cinclaus i passà a ser l'ermita del llogarret, l'immoble va comptar amb un petit i senzill campanar rústic i típic d'aquest tipus de construccions, el qual es va dotar amb una campana. Se sap que, originàriament, aquest element era de bronze, però en el marc de la Guerra del Francès, probablement el maig de 1809, quan l'Escala fou atacada per les tropes franceses, desaparegué, com molts d'altres casos, ja que de forma sovintejada el bronze era destinat a la fosa per a obrar canons".

Afegeix que "encara es conserva el bastidor de subjecció de la campana originària, bastidor que posteriorment fou aprofitat per instal·lar-hi una nova campana, en aquest cas de dimensions més reduïdes i que contrastaven molt amb l'element de suport, tal com ho evidencien antigues fotografies de l'escalenc Josep Esquirol. Aquesta segona campana també desaparegué amb els actes luctuosos de la Guerra Civil i se'n desconeix el seu destí".

Finalment "és amb motiu del 30è aplec rural de l'ermita de Santa Reparada que es vol dotar l'edifici d'una nova campana, a la que se li ha donat el nom de Caterineta, i s'espera que en breu esa doni permís perquè pugui ser instal·lada. El citat element, que ha estat adquirit per la junta de l'Agrupació Sardanista Escalenca Avi Xaxu i que serà cedit a la municipalitat, ha estat escollit a consciència i seguint paràmetres patrimonials per tal que l'element no sigui agressiu i inadequat al seu emplaçament".

CREIX LA PARTICIPACIÓ AL CONCURS D'ARROSSOS

Una dotzena de colles van participar, Dilluns de Pasqua, en el concurs d'arrossos i paelles que cada any se celebra coincidint amb l'aplec de Cinclaus. Jordi Gallegos, president de l'entitat organitzadora, l'Agrupació Sardanista Avi Xaxu, explica que "en aquesta edició hem incrementat el nombre de participants. Després d'haver quedat en només quatre colles, en pocs anys hem anat remuntant i enguany s'ha arribat a 12, tot i que el rècord, en els seus inicis, va ser de 20. A aquest ritme, però, esperem arribar-hi ben aviat". El concurs ha esdevingut un complement a la celebració que enguany va aplegar unes 400 persones, la meitat de les quals formaven part de les colles participants.

* En Josep M. Abulí preparant un deliciós arròs (foto: Sergi Corral)

El primer premi del concurs d'enguany va ser per a la Colla del Local, que era el primer any que hi participava, i que estava formada per joves i, com a dada anecdòtica, va elaborar el sofregit amb tomata envasat. El segon premi va ser per a la Colla dels Artistes, un grup molt veterà procedent del Centre Esportiu i Recreatiu, i el tercer per a la Colla de l'Església Baptista. Finalment, el jurat va acordar concedir una menció especial a la Colla dels Crucificats, que també era el primer any que prenien part en el concurs, per la presentació de la paella.

J. Gallegos remarca el fet que "en els darrers temps creix el nombre de participants joves a l'aplec, un fet molt significatiu perquè representa la incorporació de les noves generacions a la recuperació de la cultura popular". Aquest any també es va celebrar una missa a l'ermita, per primer cop en dècades.

Per Josep Ma. Bernils, a Hora Nova (17 d'abril de 2009, pàg. 30)

30è APLEC DE SANTA REPARADA DE CINCLAUS. QUATRE DADES MÉS

Tot i els inconvenients metereològics dels anteriors dies i encara que ennuvolat, el dilluns 13 d'abril, Dilluns de Pasqua, es va llevar saben-se que a Cinclaus es celebrava el 30è Aplec de Santa Reparada. A les 10 del matí s'inicià el primer dels actes, una visita guiada i comentada pel llogarret, a la qual assitiren una desena de persones i que desenvolupà Mariona Font, mercès a la col·laboració del Museu de l'Anxova i de la Sal.

A dos quarts de 12 del migdia, i davant de la capella, Mn. Pere Hugas, rector de la Parròquia d'Empúries, d'on depèn Cinclaus, batejà la nova campana, imposant-li el nom de Caterineta, i tot seguit continuà oficialitzant una sentida i bella missa de campanya, en la qual assistiren una cinuantena de persones, i de ben segur no serà pas l'última. Acabada la missa, el punt d'taenció es traslladà a la planta baixa del Restaurant Mas Concas, ja que s'hi inaugurà el Bar Víctor Català, inauguració que ompli de gom a gom el local.

*La nova campana de l'ermita, la Caterineta (foto: Sergi Corral)

A partir de 2/4 d'1 del migdia es començaren les inscripcions de les colles participants en el 29è Concurs d'Arrossos i Paelles, incrivint-se fins a un total de 12 colles, de les quals 11 entraven en concurs i la dotzena era la de la junta organitzadora, que no concorria. Cal destacar que per primer cop participaren 3 colles noves, dues d'elles de jovent i l'altra vinculada a l'església baptista de l'Escala. A partir de les dues, va ser el torn de la degustació i tast dels arrossos per part del jurat, per tal de puntuar-los. El jurat, enguany, fou format per: sr. Estanislau Puig, sr. Josep Subirana, sr. Miquel Aymerich, sra. Conxi Galindo i sr. Sergi Corral.

*Foto del Jurat del concurs d'arrossos (foto: Sergi Corral)

Després d'un molt bon ambient a l'hora de dinar i d'una animada sobretaula, a partir de les 4 de la tarda sortí el sol per a rebre la gent que arribava per assistir a l'audició de sardanes de la tarda, que desenvolupà la cobla local, La Principal de l'Escala. A 2/4 de 5 la formació escalenca inicià la ballada amb la sardana Sota els pins, de Josep Vicens Xaxu, i després seguiren La Júlia de Solsona, de Jordi Paulí, i com a tercera peça, la composició de la festa estrenada el març de 1980, Cinclaus, de Manel Sanz.

* Balladors i balladores en plena audició i ballada a Cinclaus (foto: Sergi Corral)

*Video durant la ballada ,autor: Sergi Corral

A la mitja part de l'audició, arribà el moment de fer públic el veredicte del jurat, que atorgà els següents premis: 1r Premi: Colla del local, amb 38 punts; 2n Premi: Colla dels Artistes, amb 37 punts, i 3r Premi: Colla de l'Església Baptista, amb 30 punts. A més, el jurat va voler fer una menció especial, pel que fa a la presentació, a l'arròs elaborat per la Colla Els Crucificats. Llegit el veredicte i atorgats els premis, es continuà amb el sorteig de diferents lots de vins, caves i altres productes, que foren molt repartits, i seguidament prengué la paraula el president de l'entitat organitzadora, el sr. Jordi Gallegos, i féu un petit discurs d'agraïment als assistents i de repàs de la festa. Moment molt emotiu fou el lliurament d'una plaça a la família Falgàs-Pachón per la seva vinculació amb Cinclaus i per la seva col·laboració incondicional des del primer any amb la festa, una sopresa molt grata i que agraïren molt l'àvia Conxita, l'avi Emili i el seu fill Josep.

* L'àvia Conxita i l'avi Emili de Can Falgàs en el moment de rebre la placa (foto: Sergi Corral)

Acabat el descans, La Principal de l'Escala reemprengué la seva tasca i clogué la festa interpretant les 3 darreres sardanes d ela ballada: Les nimfes del llac, de Josep Coll i Ferrando, Arenys de Munt, de Ricard Viladesau, i Lliris i clavells, de Rossend Palmada.

Des de l'Agrupació Sardanista Escalenca Avi Xaxu es fa un balanç mol positiu de la participació en aquesta 30a edició de l'aplec i, a l'espera que arribin els permisos per situar al campanar la Catrineta, a Cinclaus hi va haver Pic, repic i repicó a Santa Reparada