Un autocar de l'Escala assisteix al 17è Concert de Peralada

El passat dissabte 17 de juliol, a 2/4 de 9 del vespre i des de la plaça de les Escoles, un autocar va sortir amb direcció a Peralada per assistir al 17è Gran Concert de Sardanes i Música per a Cobla, organitzat novament per l'Agrupació d'Aplecs de les Comarques Gironines i emmarcat en el 24è Festival Castell de Peralada. De les 55 persones que ompliren l'autocar, la gran majoria eren de l'Escala, però també hi havia representants de les veïnes poblacions d'Albons, Viladamat, Verges i Bellcaire d'Empordà.

A 1/4 de 10 del vespre l'autocar estacionava davant l'entrada principal de la finca del castell i els viatgers començaven a baixar per formar el grup que, un cop plegat, entrà tranquil·lament cap als jardins del castell. Durant el temps d'espera, alguns dels participants passejaren pels jardins i altres aprofitaren per fer algun mos, ja que no havien sopat a casa seva. Un cop repartides les entrades, i abans de dirigir-se per veure l'espectacle, s'aprofità per fer una fotografia de grup davant de la façana principal del Castell.

A 3/4 de 10, la comitiva escalenca dirigí els seus passos cap a l'interior dels jardins, on a partir d'enguany s'ubicarà permanentment l'espai dedicat al Festival, per prendre possessió de les seves localitats.

A les 10 puntuals s'inicià l'espectacle d'enguany, titulat Santos & Cobla: Contemporaneïtat i el qual es dividia en dues parts. El Festival, seguint amb l’aposta per programar música per a cobla, escollí per a l'ocasió un repertori de compositors contemporanis, amb una de les millors cobles del país. D'aquesta manera, la cobla Sant Jordi–Ciutat de Barcelona, sota la batuta de Diego Martín, interpretarà peces d’autors actuals durant tota la primera part. El repertori que s'oferí als assitents fou:

- 25, sardana de Víctor Cordero

- Companys de viatge, sardana lliure de Jesús Ventura

- Terra de cavallers, sardana d'Enric Ortí

- La ballarina i el soldadet de plom, sardana de Francesc Cassú

- Rhapsody for cobla, rapsòdia de Kevin Kaska

Després de 20 minuts de descans, la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona encetà la segona part amb la interpretació de Fantasies del Ges, del jove tenor Pitu Chamorro, un conjunt de 3 peces ben aconseguides: el tango Pescallunes, el vals La bruixa del Gorg del Saule i el swing La serp dels Comuns.

Acabada la interpretació, i després d'uns breus instants per adequar l'escenari, la resta de temps de la segona part fou destinat a un "vertader espectacle". El pianista i compositor Carles Santos ens sorprengué amb l’espectacle Sis tenores i un senyor, el qual va inaugurar la darrera edició de la Fira de la Mediterrània. Sis tenores i un senyor comptà amb la participació de la soprano Begoña Alberdi i amb Jordi Molina Sextet de Tenores (format per Jordi Molina, Xavier Molina, Enric Ortí, Xavier Cornellana, Quim Duran i Àlex Vila).

En l’espectacle, dos creadors tant distants com Santos i Jordi Molina, s’uniren per oferir al públic un concert trencador: una formació estable formada pels millors i més prestigiosos tenoristes, amb la finalitat comuna de cercar noves fórmules i redescobrir camins inexplorats que enriqueixin el peculiar so d’aquest instrument, la tenora, introduït a la cobla fa més de 150 anys pel mític mestre empordanès Pep Ventura.

La demostració, que tothom esperava que fos una nova aposta de treball entre els sons de la tenora, el piano i la veu humana, esdevingué una performance pròpia dels artistes o genis més excèntrics i surrealistes, fins fregar la ratlla de la irritació musical i auditiva dels assistents. El resultat: un cert desencís per aquesta darrera intervenció massa radical, més que no pas contemporània.

Per il·lustrar aquesta crònica, transcrivim una crítica redactada per Joaquim Armengol i apareguda al diari El Punt (dilluns 19 de juliol de 2010, pàg ).

ALQUÍMIA

Santos & Cobla: Contemporaneïtat

Intèrprets: Carles Santos (pianista i compositor), Begoña Alberdi (soprano), Jordi Molina Sextet de tenores i Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona

17 de juliol del 2010, Festival Castell de Peralada

Tot passejant veieu caure la tarda dins el plàcid jardí del castell, un punt de tramuntana esventava el fàstic de la calorada, l'aire us reviscolava el cos mentre els ulls advertien un gruix de gent, d'edats prou sòlides i vetustes, que s'encaminaven amb aquella càndida inconsciència de l'anada del xai cap a l'escorxador, tot guipant un camp d'userda. I és que per molts Carles Santos era un pur misteri...

Aquest any, el XVII Concert de Música Catalana adjurava del classicisme a favor de la contemporaneïtat. Encert total. Aquells que s'esperaven les sardanes d'antany haurien de somiar-la, perquè si alguna cosa quedava ben clara era la innovació.

Part primera: la cobla interpretava cinc sardanes lliures amb una orquestració rica, plena de color i cromada amb percussió. Sensacional Rhapsody for cobla de Kevin Kaska, que amb una meravellosa mescla d'ecos jazzístics fins s'aproximava al western. Aire festiu, to alegre i distès, estupenda diversió.

Part segona: la cobla executava Fantasies del Ges, de Pitu Chamorro, caprici deliciós en tres parts en què capien ecos de tango, vals i swing. Magnífic moment. Gent entusiasmada. Apareixia llavors Jordi Molina, descalç i empunyant una tenora, resseguint una esfèrica repetia, un i altre cop, sons i gestos, fins a adormir-se. Gent estupefacta. Riotes, befes... Tot seguit s'estesava al terra, la tenora com un penis desfermat i, al damunt, oberta, la soprano Begoña Alberdi proferint esgarips orgiàstics, sometent l'instrument a un vessament quimèric i abrasiu. Perplexitat, crits, protestes, indignació. La cosa continuava, Carles Santos i les sis tenores sotmetien a l'auditori a unes coloratures impossibles, un caos vibrant i espectacular amb un apoteòsic vivace final.

Públic: "Bravo!", "Fora!" Aplaudiments... Xiulets.

Comentaris: "Que no els agrada?" "No!" "Doncs perquè no se'n van"; "Perquè riurem..." "Doncs callin!"... "Què ha estat aquesta collonada?" "Peròn què diu, si aquest senyor és un geni..." "Un geni? M'encantaria que li quedés la tenora embossada!"

Vet aquí sis tenores i un senyor. Impagable!