L'Escala aconsegueix l'esperat títol de Ciutat Pubilla de la Sardana per al 2010

Tenia tots els números, però la incògnita va planar fins al darrer moment. Diumenge 26 d'abril al migdia, quan Bartomeu Duran, president de la Federació Sardanista de Catalunya, va anunciar públicament que l'Escala serà l'any vinent la Ciutat Pubilla de la Sardana, Jordi Gallegos, president de l'Agrupació Sardanista Avi Xaxu, que és l'entitat promotora de la candidatura, no va poder amagar la seva emoció. El mateix sentiment va envair la desena de companys de l'associació que es van desplaçar fins a Mataró -que ostenta el títol aquest any- per conèixer el veredicte.

*Jordi Gallegos , eufòric per l'anunci de la candidatura guanyadora, foto: Sergi Corral

"Primer de tot vàrem cridar i saltar d'alegria, però després vàrem plorar", reconeixia J. Gallegos. "No cal dir que estem molt satisfets i que fem front a aquest repte amb gran il·lusió. És un fet important per a la vila, a qui dediquem aquest títol, i crec que també per a la comarca, atès que aquesta serà la segona vegada que es condedeix el títol a una població de l'Alt Empordà. L'anterior va ser l'any 1991 a Llançà", afegeix. Al Baix Empordà, els títols els han obtingut Torroella de Montgrí (1975) i Palamós (2004).

Jordi Gallegos explica que "hi ha una altra circumstància que ens enorgulleix i és el fet que a l'Escala es celebraran els 50 anys de la creació del títol de Ciutat Pubilla de la Sardana. La primera que el va obtenir va ser Girona el 1960 i des d'aleshores s'ha anat celebrant cada any, llevat d'un. Aquesta circumstància ens permetrà commemorar les noces d'or a la nostra vila".

COMPTE ENRERE. Per als escalencs l'anunci de diumenge a Mataró no ha fet més que marcar l'inici del compte enrere per a l'organització de l'esdeveniment que se celebra amb diversos actes al llarg d'un any. "Tot comença amb la festa oficial de proclamació i l'anunci de la Ciutat Pubilla de l'any següent. Això que es va fer diumenge a Mataró ens tocarà organitzar-ho a nosaltres just d'aquí a un any. Normalment l'esdeveniment té lloc entre les diades de Sant Jordi i la Verge de Montserrat i significa un primer cap de setmana d'activitats sardanistes i diverses", explica J. Gallegos.

* Els membres de la junta de l'Agrupació Avi Xaxu a Mataró

Però les coses no acaben aquí. "Es tracta d'anar organitzant actes entre l'abril del 2010 i l'abril de 2011 que és el període d'un any que l'Escala lluirà el seu pubillatge. Cal recordar que aquest esdeveniment no se centra exclusivament en el món de la sardana, sinó que s'amplia a tot allò que té a veure amb la cultura popular i tradicional. Lògicament aquí hi entra des de la Festa de la Sal al Triumvirat, passant per el PortalBlau, la trobada de puntaires i moltes altres activitats noves que tenim pensades", continua explicant el president de l'associació.

El projecte de la candidatura es recolza en 3 eixos per desenvolupar durant tot l'any: el futur de la sradana i la música per a cobla; tradició, lideratge i temps actuals; i l'exili i la marginació de la sardana. Una combinació que vol ser fidel a les arrels de la dansa catalana, conèixer la seva història, però també fer aportacions de futur. Precisament, l'entitat promotora es pot presentar com un exemple de posada al dia dins d'aquest món.

J. Gallegos ja anuncia que "en les properes setmanes crearem un comitè organitzador i una comissió executiva, els dos òrgans que seran els encarregats de preparar l'esdeveniment, cadascú des de la seva responsabilitat. Tenim unes línies mestres de programa, que ja estaven incloses en la cadidatura, i ara les hem de començar a concretar. D'entrada voldríem que la flama arribi per mar, de Mataró fins a Empúries, portada per un seguici de barques de vela llatina. Això recordarà una mica l'arribada de la flama olímpica, el mes de juny de 1992". A partir d'aquí, l'Agrupació Sardanista Avi Xaxu espera la implicació de tot el municipi de l'Escala.

ELS MÈRITS APORTATS PER A LA CANDIDATURA

- Entre els mèrits esgrimits per la vila empordanesa destaca el fet que al 2010 es compliran 140 anys del naixement de Josep Vicens i Juli, l'Avi Xaxu; farà 50 anys de l'inici de les audicions d'estiu, els dimecres, i a més es vol que sigui l'any que l'Escala dediqui a la cultura tradicional i popular.


* El nom de l'"Avi Xaxu" grabat a la pedra del monument de Mataró Ciutat Pubilla,foto: Sergi Corral

- La documentació aportada també recorda la història de la sardana al poble que comença fermament amb l'existència de la cobla L'Aliança (1888-1912) i per la cobla fundada per l'Avi Xaxu, La Principal de l'Escala, en una primera etapa, 1906-1957, i en una segona etapa actual, des del 2004. L'Escala va ser lloc de naixement del tenorista Albert Martí, i una gran placa al carrer del Mig, núm. 18, ho recorda. També tenen una plaça dedicada a la sardana i un monòlit dedicat a l'Avi Xaxu i l'any passat es va editar el voluminós llibre de Jordi Gallegos L'Escala des de l'empostissat, un volum que recull de forma exhaustiva tota la història sardanista de la vila i que per si sol ja és un aval.

- Altres fets són les nissagues de músics i compositors escalencs, que se'n comptabilitzen 15; els 40 cursets d'ensenyament; el 36è aplec de St. Martí d'Empúries, 31è aplec de Cinclaus; les trobades sardanistes infantils; la Nit de la Sardana; la 7a Nit dels Músics de Cobla; el 4t Aplec del Sol Ixent de Montgó; el 3r Concurs Fotogràfic Sardansita Joan Lassús; el programa sardanista de Ràdio l'Escala des del 1984, i l'important arxiu de particel·les de l'antiga Principal de l'Escala. Un altre motiu és que l'any 2010, l'Aplec de la Sardana escalenc, que se celebra el primer cap de setmana de juny, arribarà a la 35a edició.

El 30 de juny de l'any passat, en sessió plenària, el consistori escalenc va decidir per unanimitat tirar endavant aquesta petició, i dos mesos més tard, a l'agost, van convidar al president de la Federació de Catalunya a visitar l'Escala, on es va reunir amb les autoritats municipals i els sardanistes, i van mostrar-li els indrets escalencs relacionats amb la sardana.

(de Josep Ma. Bernils, Hora Nova, pàg. 33)

Pic, repic i repicó a Santa Reparada

Cinclaus és un nucli de l'Escala, prop de Sant Martí d'Empúries, format per cinc masies distribuïdes al voltant de la capella de Santa Reparada. Des de fa 30 anys, el Dilluns de Pasqua s'hi celebra un aplec que entronca amb una antiga tradició escalenca. La festa, organitzada novament per l'Agrupació Sardanista Avi Xaxu, ha tingut, aquest any, una significació especial amb el bateig de la campana que s'ha d'instal·lar al capdamunt del campanar de la popular ermita.

L'historiador Jordi Gallegos, president de l'entitat, explica que "l'origen de l'aplec rural està vinculat a la compra de l'immoble per part d'una de les famílies més benestants de la població, ja que la capella preromànica de Santa Reparada va ser adquirida en el darrer terç del segle XIX per Caterina Farrés, àvia de la insigne escriptora escalenca Caterina Albert, més coneguda com Víctor Català".

Afegeix que "l'any 1897, un cop restaurada, Caterina Farrés en reobrí el culte i va ser la mare de l'escriptora, Dolors Paradís, qui el 1917 va instaurar i patrocinar la celebració de la festa i l'aplec fins la seva mort el 1932, quan se'n féu càrrec Caterina Albert. La celebració de l'aplec, costejat íntegrament sempre per la família Albert i amb la presència continuada de la renombrada cobla Els Montgrins, perdurà fins a l'esclat de la Guerra Civil, quan un grup d'incontrolats cremà el retaule i mobiliari de l'ermita i s'abandonà la celebració de l'aplec rural".

J. Gallegos recorda que "tot i que el compositor Lluís Albert, nebot i fillol de l'escriptora, va fer nombroses passes per a restaurar la festa, no va ser fins al 2 de març de 1980 que es recuperà novament l'aplec rural d'ermita, gràcies a l'eficient treball de l'antiga junta de l'Agrupació Sardanista Avi Xaxu. La festa sempre ha comptat amb una audició de sardanes a la tarda, en la qual mai falla la interpretació de la sardana Cinclaus, de Manel Sanz, estrenada el 1980, mateix any de la recuperació. Ben aviat, però, a la clàssica i anual audició de sardanes s'hi va afegir un dinar de germanor que, amb els anys, ha esdevingut un concurs d'arrossos a l'entorn de l'ermita".

Al final de la dècada dels anys 90, i mitjançant un conveni, l'Ajuntament de l'Escala passà a ser el titular i propietari de l'immoble, en estat molt ruïnós, ja que una part de la teulada s'havia enfonsat. "Ràpidament, i seguint l'objectiu de vetllar pel patrimoni cultural local, s'endegaren els passos per poder restaurar l'ermita. El 2003 membres del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries dugueren a terme tot un seguit d'excavacions i, seguidament, es restaurà la capella, cost que assumí el consistori", recorda.

L'historiador assenyala que "com tot edifici religiós, però sobretot des que la construcció deixà de ser capella del palau de Cinclaus i passà a ser l'ermita del llogarret, l'immoble va comptar amb un petit i senzill campanar rústic i típic d'aquest tipus de construccions, el qual es va dotar amb una campana. Se sap que, originàriament, aquest element era de bronze, però en el marc de la Guerra del Francès, probablement el maig de 1809, quan l'Escala fou atacada per les tropes franceses, desaparegué, com molts d'altres casos, ja que de forma sovintejada el bronze era destinat a la fosa per a obrar canons".

Afegeix que "encara es conserva el bastidor de subjecció de la campana originària, bastidor que posteriorment fou aprofitat per instal·lar-hi una nova campana, en aquest cas de dimensions més reduïdes i que contrastaven molt amb l'element de suport, tal com ho evidencien antigues fotografies de l'escalenc Josep Esquirol. Aquesta segona campana també desaparegué amb els actes luctuosos de la Guerra Civil i se'n desconeix el seu destí".

Finalment "és amb motiu del 30è aplec rural de l'ermita de Santa Reparada que es vol dotar l'edifici d'una nova campana, a la que se li ha donat el nom de Caterineta, i s'espera que en breu esa doni permís perquè pugui ser instal·lada. El citat element, que ha estat adquirit per la junta de l'Agrupació Sardanista Escalenca Avi Xaxu i que serà cedit a la municipalitat, ha estat escollit a consciència i seguint paràmetres patrimonials per tal que l'element no sigui agressiu i inadequat al seu emplaçament".

CREIX LA PARTICIPACIÓ AL CONCURS D'ARROSSOS

Una dotzena de colles van participar, Dilluns de Pasqua, en el concurs d'arrossos i paelles que cada any se celebra coincidint amb l'aplec de Cinclaus. Jordi Gallegos, president de l'entitat organitzadora, l'Agrupació Sardanista Avi Xaxu, explica que "en aquesta edició hem incrementat el nombre de participants. Després d'haver quedat en només quatre colles, en pocs anys hem anat remuntant i enguany s'ha arribat a 12, tot i que el rècord, en els seus inicis, va ser de 20. A aquest ritme, però, esperem arribar-hi ben aviat". El concurs ha esdevingut un complement a la celebració que enguany va aplegar unes 400 persones, la meitat de les quals formaven part de les colles participants.

* En Josep M. Abulí preparant un deliciós arròs (foto: Sergi Corral)

El primer premi del concurs d'enguany va ser per a la Colla del Local, que era el primer any que hi participava, i que estava formada per joves i, com a dada anecdòtica, va elaborar el sofregit amb tomata envasat. El segon premi va ser per a la Colla dels Artistes, un grup molt veterà procedent del Centre Esportiu i Recreatiu, i el tercer per a la Colla de l'Església Baptista. Finalment, el jurat va acordar concedir una menció especial a la Colla dels Crucificats, que també era el primer any que prenien part en el concurs, per la presentació de la paella.

J. Gallegos remarca el fet que "en els darrers temps creix el nombre de participants joves a l'aplec, un fet molt significatiu perquè representa la incorporació de les noves generacions a la recuperació de la cultura popular". Aquest any també es va celebrar una missa a l'ermita, per primer cop en dècades.

Per Josep Ma. Bernils, a Hora Nova (17 d'abril de 2009, pàg. 30)

30è APLEC DE SANTA REPARADA DE CINCLAUS. QUATRE DADES MÉS

Tot i els inconvenients metereològics dels anteriors dies i encara que ennuvolat, el dilluns 13 d'abril, Dilluns de Pasqua, es va llevar saben-se que a Cinclaus es celebrava el 30è Aplec de Santa Reparada. A les 10 del matí s'inicià el primer dels actes, una visita guiada i comentada pel llogarret, a la qual assitiren una desena de persones i que desenvolupà Mariona Font, mercès a la col·laboració del Museu de l'Anxova i de la Sal.

A dos quarts de 12 del migdia, i davant de la capella, Mn. Pere Hugas, rector de la Parròquia d'Empúries, d'on depèn Cinclaus, batejà la nova campana, imposant-li el nom de Caterineta, i tot seguit continuà oficialitzant una sentida i bella missa de campanya, en la qual assistiren una cinuantena de persones, i de ben segur no serà pas l'última. Acabada la missa, el punt d'taenció es traslladà a la planta baixa del Restaurant Mas Concas, ja que s'hi inaugurà el Bar Víctor Català, inauguració que ompli de gom a gom el local.

*La nova campana de l'ermita, la Caterineta (foto: Sergi Corral)

A partir de 2/4 d'1 del migdia es començaren les inscripcions de les colles participants en el 29è Concurs d'Arrossos i Paelles, incrivint-se fins a un total de 12 colles, de les quals 11 entraven en concurs i la dotzena era la de la junta organitzadora, que no concorria. Cal destacar que per primer cop participaren 3 colles noves, dues d'elles de jovent i l'altra vinculada a l'església baptista de l'Escala. A partir de les dues, va ser el torn de la degustació i tast dels arrossos per part del jurat, per tal de puntuar-los. El jurat, enguany, fou format per: sr. Estanislau Puig, sr. Josep Subirana, sr. Miquel Aymerich, sra. Conxi Galindo i sr. Sergi Corral.

*Foto del Jurat del concurs d'arrossos (foto: Sergi Corral)

Després d'un molt bon ambient a l'hora de dinar i d'una animada sobretaula, a partir de les 4 de la tarda sortí el sol per a rebre la gent que arribava per assistir a l'audició de sardanes de la tarda, que desenvolupà la cobla local, La Principal de l'Escala. A 2/4 de 5 la formació escalenca inicià la ballada amb la sardana Sota els pins, de Josep Vicens Xaxu, i després seguiren La Júlia de Solsona, de Jordi Paulí, i com a tercera peça, la composició de la festa estrenada el març de 1980, Cinclaus, de Manel Sanz.

* Balladors i balladores en plena audició i ballada a Cinclaus (foto: Sergi Corral)

*Video durant la ballada ,autor: Sergi Corral

A la mitja part de l'audició, arribà el moment de fer públic el veredicte del jurat, que atorgà els següents premis: 1r Premi: Colla del local, amb 38 punts; 2n Premi: Colla dels Artistes, amb 37 punts, i 3r Premi: Colla de l'Església Baptista, amb 30 punts. A més, el jurat va voler fer una menció especial, pel que fa a la presentació, a l'arròs elaborat per la Colla Els Crucificats. Llegit el veredicte i atorgats els premis, es continuà amb el sorteig de diferents lots de vins, caves i altres productes, que foren molt repartits, i seguidament prengué la paraula el president de l'entitat organitzadora, el sr. Jordi Gallegos, i féu un petit discurs d'agraïment als assistents i de repàs de la festa. Moment molt emotiu fou el lliurament d'una plaça a la família Falgàs-Pachón per la seva vinculació amb Cinclaus i per la seva col·laboració incondicional des del primer any amb la festa, una sopresa molt grata i que agraïren molt l'àvia Conxita, l'avi Emili i el seu fill Josep.

* L'àvia Conxita i l'avi Emili de Can Falgàs en el moment de rebre la placa (foto: Sergi Corral)

Acabat el descans, La Principal de l'Escala reemprengué la seva tasca i clogué la festa interpretant les 3 darreres sardanes d ela ballada: Les nimfes del llac, de Josep Coll i Ferrando, Arenys de Munt, de Ricard Viladesau, i Lliris i clavells, de Rossend Palmada.

Des de l'Agrupació Sardanista Escalenca Avi Xaxu es fa un balanç mol positiu de la participació en aquesta 30a edició de l'aplec i, a l'espera que arribin els permisos per situar al campanar la Catrineta, a Cinclaus hi va haver Pic, repic i repicó a Santa Reparada

El calendari sardanista escalenc 2009-2010, en suspens

Sardanistes,

tot i voler fer públic el calendari sardanista escalenc per la temporada 2009-2010 (com venim fent de l'any 2006, quan ens fou assignada aquesta tasca), la inestabilitat econòmica i la situació actual ens ha fet ser molt curosos i no hem publicat cap agenda de butxaca amb tots els actes sardanistes que l'Agrupació voldria organitzar.

No osbtant, alguns dels actes, els més segurs, figuren a l'Agenda d'Activitats Sardanistes de les Comarques Gironines per l'any 2009.

Al seu torn, que el fidel a la rodona no pateixi pas, ja que podrà seguir totes les informacions dels actes i del món sardanista escalenc mitjançant les notícies que apareixeran en aquest bloc, a l'agenda d'activitats de Ràdio i Televisió l'Escala, si seguiu el programa radiofònic Obligat de Sardana (tots els dissabtes de 12 a 1 del migdia i els diumenges de 10 a 11 del matí) o si disposeu de la premsa escrita, ja siguin els diaris provincials (Diari de Girona i El Punt) o els setmanaris comarcals (Hora Nova i Empordà).

Demanem disculpes per aquest fet, ja que la voluntat de tots els membres de la nostra entitat seria fer, com sempre, la màxima difusió dels actes que es voldrien organitzar i que, per la incertesa de les subvencions, no pot assegurar-se la seva realització.

Atentament,

Jordi Gallegos

President

Del passat Carnaval

Degut a la feinada de tots els membres de la nostra entitat, no varem poder fer una crònica en el seu moment de l'activitat sardanista del passat Carnaval d'enguany. Per esmenar aquesta mancança, encara que amb un xic de retard, ens proposem fer una petita crònica de l'esdeveniment.

El dissabte 21 de febrer es llevava amb un sol esplendorós i radiant, com pocs anys, potser com a premoció del temps de tot el cap de setmana. Per tercer any en consecutiu, la cobla Els Rossinyolets de Castelló d'Empúries fou a qui s'encomanà la tasca d'amenitzar l'audició de sardanes que, un cop més, organitzà la nostra Agrupació Sardanista i que la Comissió de Carnaval no cregué oportú publicitar.

A les 12 del migdia, la Plaça de la Sardana oferia el seu més bell aspecte, amb una gran quantitat de públic assistent, entre sardanistes, oients i curiosos. La cobla iniciava la seva interpretació amb la sardana Baix Camp 86 de Carles Santiago, que posteriorment era seguida per la peça titulada A Mataró, autoria del mestre Ricard Viladesau. Abans de la mitja part, arribava la tercera sardana que, quan s'oïren els primers refilets, es pogué associar al nom de Josep Vicens i Juli, l'Avi Xaxu, ja que la composició fou Nostre casal, estrenada el 1934 i que, tot i ser balladora, poques vegades és interpretada per les cobles i per aquest motiu va ser programada.

Durant la mitja part, l'Agrupació Sardanista Avi Xaxu oferí a tots els assistents brunyols, garnatxa i refrescos i aigua pels més menuts, elements que desaparegueren ben aviat, alhora que entrava en escena i es feia present una insistent tramuntana que obligà als músics a continuar la segona part de l'audició a peu pla.

Les sardanes a la segona part (foto: F. Magret)

Encara que la quarta sardana programada era la sardana informal i patxanguera Aquesta va de broma, deguda al mestre Lluís Albert, el mateix, present a l'audició, preferí més que no s'interpretés, encara que llavors se'n penedí. Al seu torn, la peça que els castellonins interpretaren fou Poble que canta, d'Antoni Miralpeix. L'ambient airós i saltador anà en augment, sobretot amb la interpretació de la cinquena i la sisena sardanes, En Manel i la Teia, de Josep Saderra, i El sereno, de Josep Coll i Ligora.

L'acte va finalitzar, com en les altres edicions anteriors (des que l'Agrupació la recuperà el Carnestoltes de 2007), amb la interpretació del tradicional i carnavalesc ball de La Farandola, l'únic moment en què es pot escoltar el ball tocat a so de cobla.

D'aquesta manera, es tancava la temporada sardanista 2008-2009, havent-se pogut celebrar tots els actes programats per l'entitat, a excepció de la Diada Nacional de Catalunya i la Diada de St. Esteve, a conseqüència de la metereologia.

Temps de parèntesi. Temps d'espera

Companys i companyes sardanistes,

durant un cert temps el president i un dels vocals de la nostra entitat, en Jordi Gallegos i en Carles Pous, respectivament, han pedalat molt fort i han estat molt enfeinats elaborant l'informe "L'Escala, vila marinera i sardanista", que al final del passat mes de febrer va ser enviat a la Federació Sardanista de Catalunya i a l'Obra del Ballet Popular.

El citat informe, en el qual també hi ha col·laborat el Tècnic de Cultura de l'Ajuntament de l'Escala, en Pere Guanter, i que té una extensió de 112 pàgines, és el projecte de la candidatura de l'Escala perquè sigui escollida Ciutat Pubilla de la Sardana 2010 i, alhora, consta de 3 blocs diferenciats. En el primer es fa un repàs històric i patrimonial de l'Escala, una radiografia actual de l'Escala i projectes de futur.

El segon bloc, el més extens, es titula L'Escala, vila sardanista en el s. XXI i és format per un repàs de la història sardanista de la vila, una explicació de cadascun dels actes que formen el calendari sardanista anual escalenc, el simbolisme sardanista de l'any 2010 per l'Escala i el projecte de candidatura escalenca, que es basa en 3 eixos:

- el futur de la sardana i la música per a cobla

- tradició, lideratge i temps actuals

- l'exili i la marginació de la sardana

L'informe es clou amb un destacat apartat de 5 annexos de temàtica sardanista. El primer d'ells és recull biogràfic dels 15 compositors escalencs i la seva obra, el segon és la llista de les 150 sardanes referents a l'Escala (indrets, persones, etc.), el tercer és una relació dels aplecs de la sardana de l'Escala i les cobles participants, el quart una nova llista de les composicions estrenades a l'Escala de les quals es té constància i, finalment, el cinqué, una relació de les cobles participants a les diferents edicions anuals de l'Escala des de 1887.

Aquest informe, una posada al dia del sardanisme de l'Escala, sumat al llibre "L'Escala des de l'empostissat. Història de La Principal de l'Escala i les altres cobles locals", presentat el passat mes de juliol de 2008, serà un element clau de la candidatura escalenca.

A més, l'Agrupació de Trobades Sardanistes Infantils de les Comarques Gironines, en assemblea celebrada el passat dissabte 17 de gener de 2009, va acordar adherir-se a la candidatura de l'Escala, així com també ho han fet algunes agrupacipons sardanistes gironines, com la de Cassà de la Selva o Malgrat de Mar, altres entitats culturals municipals (com el CER) o la mateixa Agrupació d'Aplecs de les Comarques Gironines, com quedà manifestat en la 175a Assemblea ordinària que l'entitat celebrà la nit del dissabte 28 de febrer, precisament, a l'Escala.

Esperem que tots aquests elements serveixin perquè la Federació Sardanista i l'Obra del Ballet Popular es decideixin a atorgar a l'Escala el meritós títol de Ciutat Pubilla de la Sardana 2010, fet que potser es farà públic el proper diumenge 26 d'abril a Mataró, ja que aquest proper cap de setmana la capital del Maresme prendrà possessió i iniciarà el seu pubillatge com a Ciutat Pubilla de la Sardana 2009.

Ara només ens queda fer una cosa: ESPERAR!!!

II concurs fotogràfic Joan Lassús-2009 , La Sardana en Imatges.

Concurs fotogràfic Joan Lassús -2009

Per segon any consecutiu l'Agrupació sardanista Avi Xaxu i com a novetat, la Comissió Fotogràfica Josep Esquirol , s'uneixen per organitzar i portar a terme aquest concurs fotogràfic , amb la sardana a la nostra vila, com a tema principal.

Aquest any us informem que el període del concurs comença abans i quedarà obert des de l'1 d'Abril fins al 30 de setembre, incloent-hi totes les celebracions sardanistes de la nostra vila i no només la temporada plenament estival.

Les bases per tal de poder participar al concurs les trobareu en paper ,a la oficina de turisme de l'Escala , a la plaça de les escoles. I l'enviament de les imatges es podrà fer via internet o correu electrònic a l'adreça: concursjoanlassus@gmail.com , o sinó portant directament les fotografies incloses en un CD , a l'oficina de turisme.

Coincidint amb l'Aplec de Sant Martí a primers de novembre de 2009 ,s'organitzarà una exposició i un audiovisual entorn al concurs amb totes les fotografies presentades. El dia de l'inaguració de l'exposició es faran saber els guanyadors del concurs , després que s'hagi reunit el jurat per deliberar les votacions.

XXXè Aplec de Cinclaus 2009

Aplec de Cinclaus 2009

Bon dia!

Arriba ja setmana Santa i com cada any us convidem a l'aplec de Cinclaus que es celebra el Dilluns de Pasqua , en aquest bonic indret de la plana de l'Empordà.

Aquest any l'aplec serà encara més especial ja que celebrem el 30è aniversari i hem preparat un seguit de actes previs per poder gaudir encara més d'aquesta jornada festiva. Una petita missa obrirà els actes del aplec ,tot seguir La Principal de l'Escala oferirà 3 sardanes de Vermout mentre les colles preparen amb dedicació els arrossos.

El dinar de germanor de les colles d'arrossos i el concurs d'arrossos seguirà el procés de cada any amb les votacions per part del jurat i l'el·lecció del arròs més deliciós i mes ben presentat.

Ja arribats a primera hora de la tarda , hi haurà la gran audició de sardanes per part de La Principal de l'Escala , amb un total de 6 sardanes per ballar i xalar d'allò més. A la mitja part tindrem, com s'escau, un sorteig de diferents lots de vins, caves i altres productes de la terra.

Ja us hi estem esperant , només hi falteu vosaltres.