Un racó de paradís. L'Escala dóna la benvinguda de l'any nou a Montgó amb sardanes i xocolata

A l’Escala també donen la benvinguda al primer sol de l’any. En Jordi Gallegos, president de l’Agrupació Sardanista Escalenca Avi Xaxu, que té cura de l’organització, ens ho explica:

“El dia 1 de gener, i després del gran èxit de la primera edició, se celebrarà el 2n Aplec del Sol Ixent de Montgó. Tindrà lloc en un marc inigualable del municipi escalenc, l’esplanada situada davant la Torre de Montgó, i començarà a partir de les set del matí, ja que la intenció és veure els primers raigs de sol i donar la benvinguda a l’any nou fent allò amb què els escalencs xalem més: ballant sardanes. Per fer passar la fred, des del començament s’anirà preparant xocolata desfeta que s’oferirà a tots els sardanistes i assistents, mentre la cobla local, La Principal de l’Escala, desgranarà un repertori ben ballador i adient, escollit a consciència per a l’ocasió. La primera sardana serà La Torre de Montgó, símbol musical de l’aplec, del compositor escalenc Pere Mercader i l’última peça, Bona festa, del també compositor escalenc Josep Vicens Xaxu”.

Per Josep Bofill (Punt de Festa, del 28 de desembre de 2007 al 3 de gener de 2008, pàg. 9)

L'Escala rebrà el 2008 a so de sardanes

Ballar sardanes tot just sortir el primer raig de sol de l’any és possible a tres punts de les comarques gironines, entre ells l’Escala (...).

L’Agrupació Sardanista Avi Xaxu de l’Escala és la responsable del II Aplec del Sol de Montgó, amb la cobla La Principal de l’Escala. El símbol musical de la festa serà La Torre de Montgó del músic escalenc Pere Mercader i Andreu, que obrirà l’audició, i la cloenda es farà amb una peça emblemàtica de l’Avi Xaxu: Bona festa.

Jordi Gallegos, president de l’entitat, ha remarcat que “l’accés a l’indret estarà indicat mitjançant rètols i, a més de l’habilitació d’aparcaments, destaquem que hi ha un nou enllumenat de l’urbanització a més de la il·luminació de la torre”.

Els escalencs són previsors i disposen del pavelló municipal de l’Escala per fer-hi l’audició en cas de mal temps.

Per Montserrat Juvanteny (Diari de Girona, 28 de desembre de 2007, pàg. 45)

Èxit de la Diada de St. Esteve

El passat dia 26 de desembre, Diada de St. Esteve, va ser tot un èxit. La climatologia va ser inmillorable i el dia es va llevar clar i seré, tot i que un xic fresquet.

Com ve essent habitual, i per donar més caire festiu a la jornada, pel migdia hi havia programada la tradicional audició de sardanes a la Plaça de la Sardana (La Platja). Així com l'any 2006, es va parar una taula en què s'exhibien 10 lots, consistents en una bossa de roba de l'entitat organitzadora amb productes nadalencs i sardanistes, lots els quals foren sortejats després de la interpretació de la quarta sardana.

A les 12h en punt, i després de fer llavi i refilar un xic, els músics de la cobla Foment del Montgrí, de la veïna població de Torroella, iniciaren el repertori programat amb la sardana Els degotalls, del compositor Ricard Castells. Posteriorment seguiren Regal de Reis, de Martirià Font, i Sardanes a Rubí, de Miquel Tudela, amb les quals s'arribà a la mitja part.

Després d'un breu descans, la segona part començà amb la interpretació de la melodiosa sardana Carícies, de l'estimat i enyorat mestre escalenc Josep Vicens Xaxu. Després del sorteig dels lots, la ballada seguí amb Besalú festiu, de Bartomeu Vallmajó, i per finalitzar la cobla interpretà Elisa riallera de Josep Capell.

Tot i que en un principi semblava que l'assistència de públic no seria tan concorreguda com en altres anys (sobretot degut a que enguany el mateix dia no es celebrava la Festa del Patge a la Riba), ben aviat la plaça fou coberta de nombroses rotllanes i sardanistes i el passeig de la Platja fou ocupat per molts oients i amants de la dansa catalana.

El mestre Lluís Albert dedica una sardana a Sant Martí d´Empúries

Diumenge que ve el veïnat d'Empúries celebra la Festa Major, dedicada al seu patró, Sant Martí de Tours, i l'ermita del mateix nom celebra un aplec des del 1974, per tant arribarà a la 34a edició. Enguany, però, la celebració tindrà un caire especial, ja que coincideix amb la iniciació dels actes del 5è centenari de la construcció de l´esglèsia de Sant Martí.

L'Agrupació Sardanista Escalenca Avi Xaxu ha volgut sumar-se als actes i, a més de la habitual audició de sardanes, ha fet possible una degustació popular de calçots, vins i altres especialitats a preus populars, gràcies a la col.laboració de dos estbliments. Això serà a partir del migdia. Pel que fa a l'aplec, com sempre hi haurà una audició de sardanes a partir de dos quarts de cinc de la tarda, amb la cobla local La Principal de l´Escala.

El mestre escalenc Lluís Albert ha compost per la celebració una nova sardana que porta per títol Sant Martí 500 anys. Una tradició de cada any és la programació d'una sardana del músic escalenc Josep M. Vilà i Saliner (L'Armentera 1889-L'Escala 1969) que porta precisament el nom de L'Aplec de Sant Martí.

L'aplec de Sant Martí té al darrera una llarga història. Ja es celebrava abans de la guerra civil espanyola, i acabada aquesta, la festa es va prohibir per part de la dictadura. No obstant, eren molts els escalencs que solien anar fins a Sant Martí en aquesta data, per celebrar-hi un dinar o un berenar.

Amb anterioritat a la guerra civil la festa es celebrava sempre durant dos dies, el 10 i 11 de novembre. L'11, diada de Sant Martí de Tours, tenia lloc l'ofici i una audició de sardanes. A la tarda, després de dinar hi havia una nova audició. Molts escalencs gaudien aquell dia d´una jornada familiar a l´aire lliure.

(per Montserrat Juvanteny, a Diari de Girona, 6 de novembre de 2007)

Una magnífica tarda acompanya la ballada de sardanes del dia del Pilar

Una tarda molt agradable es va sumar a la festa de celebració de la ballada de sardanes del dia del Pilar (12 octubre) al barri del Camp dels Pilans a l'Escala.

La ballada començà tocats dos quarts de cinc de la tarda amb públic vingut de l'Escala i públic foraster . Per començar amb bon peu la ballada la primera sardana que va interpretar La Principal de l'Escala fou l'Amic Carles , de Joaquim Hostench i segudament dues sardanes més abans de la mitja part on els veïns del Camp dels Pilans tenien muntada una parada on hi venien coca de crema de l'Armentera,castanyes,refrescos variats ,i s'hi podia degustar vi garnatxa i moscatell .

Recuperats de la mitja part , es començava amb un altre sardana coneguda , La Roca del Frare, de l'Avi Xaxu i s'acabava aquest torn de tres sardanes amb la titulada Camp dels Pilans , la qual va tenir dues magnífiques repeticions , l'ultima amb un toc d'humor per part de la Cobla Principal de l'Escala .

El barri escalenc de Camp dels Pilans celebra una audició de sardanes el divendres 12 d'octubre

El divendres 12 d’octubre, complint amb la tradició, el veïnat de Camp de Pilans-les Corts, situat a l’entrada nord de l’Escala, celebrarà un dels actes marcats en el calendari anyal festiu del seu barri: la Festa del Pilar.

Com és habitual, la nota musical serà posada per una audició de sardanes, que ja ve essent clàssica i ferma en el calendari sardanista escalenc. Repassant la història, va ser el 12 d’octubre de 1982 quan es va celebrar la primera ballada al Camp dels Pilans, audició que anà a càrrec de la cobla Foment de la Sardana. Posteriorment i amb certa regularitat, s’ha anat celebrant la festa, en la qual, entre d’altres, han participat les cobles La Principal de Banyoles, Els Rossinyolets de Castelló d’Empúries i La Principal de l’Escala des de 2004 (any de la seva refundació).

Enguany, a 2/4 de 5 de la tarda i al camp d’esports de Camp dels Pilans, serà la cobla local, La Principal de l’Escala, qui amenitzarà la jornada amb la interpretació del següent repertori: L’amic Carles, de Joaquim Hostench; Ja ha arribat l’Arnau, de Josep Cassú; El rei de casa, de Jordi Paulí; Les nenes d’en Fèlix, de Pere Mercader i Andreu; La Roca del Frare, de Josep Vicens i Juli, l’Avi Xaxu, i per tancar la ballada, El Camp dels Pilans, sardana que el seu autor, Narcís Costa i Ventura, va dedicar al citat barri i que fou estrenada el Pilar de 2004 per la cobla escalenca.

I com és habitual cada any, a la mitja part de l’audició, membres de l’associació de veïns Camp de Pilans-les Corts, vendran talls de coques casolanes de diferents gustos, castanyes cuites i alguna que altra beguda.

Rejovenir la Sardana

Qui normalment volta per les places de Catalunya on es ballen i toquen sardanes ,cada dia li costa més trobar gent jove que en balli de manera assídua i que gaudeixi de les ballades . És un fet perfectament demostrable sobretot a ciutat ,vagin per exemple un dia de ballada de Sardanes a la Plaça de la Catedral a Barcelona o en algun aplec dels que es fan als diversos barris de la Ciutat Comtal.

Ara no ens posarem a discutir , qui en té la culpa d'aquesta baixada de seguidors juvenils És un tema de debat molt complex que inclou moltes causes ,només en citarem unes poques : La pèrdua de transmissió familiar de la dansa és a dir l'ensenyament de avis a nets o de pares a fills , l'hermetisme recalcitrant d'alguns grups de balladors que eviten que la gent jove es fiqui a la rotllana i n'aprengui, la poca voluntat i permissivitat d'innovació en vers la sardana i de la manera de ballar-la, etc...

Però com aquell poblet de la "Galia " dels còmics de l'Astèrix , n'hi ha uns quants que encara ens aferrem a la tradició i intentem dinamitzar i modernitzar les ballades de sardanes . Sortim d'aquell hermetisme i estil tancat i hi afegim certa llibertat en els casos i composicions que més ens motiven o més d'aprop ens toquen (Autors, localitats , música...).

Les ballades d'estiu a l'Escala en són un gran exemple , una bona tria de sardanes animades , balladores i d'autors escalencs per part de l'Agrupació sardanista "Avi Xaxu" , són el tret de sortida per unes ballades molt i molt animades que són el reclam per atraure molta gent del país i forasters a cada ballada . I el que és més important de tot , es crea un al·licient excel·lent perquè la gent jove s'identifiqui i s'animi a ballar-les i a gaudir del espectacle i del joc.

Petits detalls com saltar els curts a les repeticions , marcar amb una exclamació quan s'ha de començar a saltar , "fer córrer la sardana" a la ultima repetició ,fer bromes amb els companys i inclús amb els mateixos músics fan atreure a més jovent i divertir a la resta de personal .

Un altre fet destacable és la bona elecció del repertori , amb autors locals i sardanes animades i balladores fan que la motivació en vers a la ballada creixi molt. La gent coneix les composicions que s'estan tocant des de petits ,són cançons familiars que se les senten seves . Qui hagi ballat o vist ballar una sardana a l'Escala d'En "Xaxu" , d'en "Pere Mercader" , d'en "J.Hostench" o d'en "Lluís Albert" ja m'entendrà el que estic comentant .

Seri Corral Buela , membre de l'Agrupació Sardanista Avi Xaxu .