Del passat Carnaval

Degut a la feinada de tots els membres de la nostra entitat, no varem poder fer una crònica en el seu moment de l'activitat sardanista del passat Carnaval d'enguany. Per esmenar aquesta mancança, encara que amb un xic de retard, ens proposem fer una petita crònica de l'esdeveniment.

El dissabte 21 de febrer es llevava amb un sol esplendorós i radiant, com pocs anys, potser com a premoció del temps de tot el cap de setmana. Per tercer any en consecutiu, la cobla Els Rossinyolets de Castelló d'Empúries fou a qui s'encomanà la tasca d'amenitzar l'audició de sardanes que, un cop més, organitzà la nostra Agrupació Sardanista i que la Comissió de Carnaval no cregué oportú publicitar.

A les 12 del migdia, la Plaça de la Sardana oferia el seu més bell aspecte, amb una gran quantitat de públic assistent, entre sardanistes, oients i curiosos. La cobla iniciava la seva interpretació amb la sardana Baix Camp 86 de Carles Santiago, que posteriorment era seguida per la peça titulada A Mataró, autoria del mestre Ricard Viladesau. Abans de la mitja part, arribava la tercera sardana que, quan s'oïren els primers refilets, es pogué associar al nom de Josep Vicens i Juli, l'Avi Xaxu, ja que la composició fou Nostre casal, estrenada el 1934 i que, tot i ser balladora, poques vegades és interpretada per les cobles i per aquest motiu va ser programada.

Durant la mitja part, l'Agrupació Sardanista Avi Xaxu oferí a tots els assistents brunyols, garnatxa i refrescos i aigua pels més menuts, elements que desaparegueren ben aviat, alhora que entrava en escena i es feia present una insistent tramuntana que obligà als músics a continuar la segona part de l'audició a peu pla.

Les sardanes a la segona part (foto: F. Magret)

Encara que la quarta sardana programada era la sardana informal i patxanguera Aquesta va de broma, deguda al mestre Lluís Albert, el mateix, present a l'audició, preferí més que no s'interpretés, encara que llavors se'n penedí. Al seu torn, la peça que els castellonins interpretaren fou Poble que canta, d'Antoni Miralpeix. L'ambient airós i saltador anà en augment, sobretot amb la interpretació de la cinquena i la sisena sardanes, En Manel i la Teia, de Josep Saderra, i El sereno, de Josep Coll i Ligora.

L'acte va finalitzar, com en les altres edicions anteriors (des que l'Agrupació la recuperà el Carnestoltes de 2007), amb la interpretació del tradicional i carnavalesc ball de La Farandola, l'únic moment en què es pot escoltar el ball tocat a so de cobla.

D'aquesta manera, es tancava la temporada sardanista 2008-2009, havent-se pogut celebrar tots els actes programats per l'entitat, a excepció de la Diada Nacional de Catalunya i la Diada de St. Esteve, a conseqüència de la metereologia.