Després de les senzilles i modestes audicions de sardanes de la Festa Major de l'Escala, organitzades per la Comissió de Festes de l'Escala, la propera cita sardanista a la vila marinera és el proper 11 de Setembre. A més dels actes institucionals, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya aquest diumenge la melodia de la Sardana, la Dansa Nacional de Catalunya, tornarà a sentir-se a l’Escala. Llavors, per tancar el cicle estival de sardanes de l’Escala, només restarà la 8a Nit dels Músics de Cobla, que es celebrarà el proper divendres 16 de setembre i en la que la Gran Cobla Escalenca serà dirigida pel jove músic Xavier Alsina, 1r tenora i directos de La Principal de l'Escala.
Pel que fa a l'audició de sardanes de la Diada, s'iniciarà a 2/4 de 8 del vespre (19:30 h) a la plaça de la Sardana i comptarà amb la participació de la cobla Foment del Montgrí. Sense defugir de l'estructura instaurada enguany (sardanes conegudes, d'autors escalencs i balladores) i que tan bon resultat i acceptació ha tingut entre els sardanistes, l'organització i la cobla han escollit un molt bon repertori adient per l'ocasió i la celebració:
1a) Joliua parella, de Josep Coll i Ferrando
2a) Pescadors bons catalans, de Vicens Bou
3a) Sardanes a la lluna, de Josep Capell
4a) La segadora, de Josep Vicens Xaxu
5a) Mar de Palamós, de Francesc Mas i Ros
6a) Sota el sol de Catalunya, de Jaume Bonaterra
A més d'alguna possible sorpresa, durant la ballada els membres de l'entitat organitzadora, l'Agrupació Sardanista Escalenca Avi Xaxu, lliuraran a tots els assitents una còpia del Manifest Sardanista que, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, ha escrit l'amic i sardanista de Caldes de Malavella Sebastià López.
MANIFEST SARDANISTA DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 2011
Aquest diumenge 11 de Setembre de 2011, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, s’ha de remarcar i reivindicar el que hem d’aconseguir entre tots nosaltres, sardanistes, organitzadors i voluntariat: un millor món per la nostra Sardana. Un món en què tots els sardanistes, tots els pobles i totes les cultures estiguin representades amb experiències catalitzadores, actuals i ben avingudes entre nosaltres.
No demanem que la Sardana tingui l’exclusiva ni formi part de totes les celebracions del País, però sí que volem que hi participi, que mai hi manqui, perquè cal saber que la Sardana ha estat, és i serà la manifestació cultural més antiga i representativa de la nostra identitat catalana. Aquesta i altres reflexions ens porten a la unió d’un poble cívic i ens fa privilegiats i diferents.
Si la unió fa la força, fem una gran pinya, una gran anella, una gran piràmide, des del càrrec més alt, liderant el cim amb la Senyera, fins l’última i més humil i senzilla persona completant la seva base, perquè tots ells són molt necessaris per construir-la, reivindicant la llibertat, la llengua i les nostres tradicions, destacant la Sardana com a eina de pau, integració i convivència que ha estat, és i per sempre ho serà.
En aquesta pau s’inclou el sardanisme perquè sura gràcies a la constància i esforç de centenars de col·laboradors, els quals treballen per fer gran la nostra festa, creient en ella, i amb milers de sardanistes reivindicant-t’ho any rere any. Treballar per la pau i la bona convivència hauria de ser el repte més digne que es marqués tot català, alhora de pensar que en aquest món tots hi tenim cabuda. Tinguem com a prioritari aquest objectiu, implicant-nos-hi de ple.
La Sardana simbolitza un vincle de pau, expressada musicalment pel gaudiment de les nostres oïdes, regant el nostre esperit d’una sensibilitat que ens exalta i honora. Tot i així la Sardana encara no ha estat proclamada Dansa Nacional de Catalunya. És incompressible!!! Des d’aquí reivindiquem que ho sigui el més aviat possible. Ens fem palès d’aquest dret i voluntat perquè som molt els catalans que així ho desitgem.
La Senyera, amb la seva sobirana presència, ha estat partícip de les manifestacions més representatives del País i ens simbolitza com a Nació.
Recordem el president Francesc Macià i Llussà (1859-1933). Essent a París, exiliat amb motiu de la Dictadura de Primo de Rivera, l’any 1927 afirmà:
“Nosaltres som ciutadans d’un poble que ha estat lliure i que ho vol tornar a ser”.
VISCA LA SARDANA! VISCA L’11 DE SETEMBRE!
VISCA CATALUNYA LLIURE!
Sebastià López i Sánchez
No demanem que la Sardana tingui l’exclusiva ni formi part de totes les celebracions del País, però sí que volem que hi participi, que mai hi manqui, perquè cal saber que la Sardana ha estat, és i serà la manifestació cultural més antiga i representativa de la nostra identitat catalana. Aquesta i altres reflexions ens porten a la unió d’un poble cívic i ens fa privilegiats i diferents.
Si la unió fa la força, fem una gran pinya, una gran anella, una gran piràmide, des del càrrec més alt, liderant el cim amb la Senyera, fins l’última i més humil i senzilla persona completant la seva base, perquè tots ells són molt necessaris per construir-la, reivindicant la llibertat, la llengua i les nostres tradicions, destacant la Sardana com a eina de pau, integració i convivència que ha estat, és i per sempre ho serà.
En aquesta pau s’inclou el sardanisme perquè sura gràcies a la constància i esforç de centenars de col·laboradors, els quals treballen per fer gran la nostra festa, creient en ella, i amb milers de sardanistes reivindicant-t’ho any rere any. Treballar per la pau i la bona convivència hauria de ser el repte més digne que es marqués tot català, alhora de pensar que en aquest món tots hi tenim cabuda. Tinguem com a prioritari aquest objectiu, implicant-nos-hi de ple.
La Sardana simbolitza un vincle de pau, expressada musicalment pel gaudiment de les nostres oïdes, regant el nostre esperit d’una sensibilitat que ens exalta i honora. Tot i així la Sardana encara no ha estat proclamada Dansa Nacional de Catalunya. És incompressible!!! Des d’aquí reivindiquem que ho sigui el més aviat possible. Ens fem palès d’aquest dret i voluntat perquè som molt els catalans que així ho desitgem.
La Senyera, amb la seva sobirana presència, ha estat partícip de les manifestacions més representatives del País i ens simbolitza com a Nació.
Recordem el president Francesc Macià i Llussà (1859-1933). Essent a París, exiliat amb motiu de la Dictadura de Primo de Rivera, l’any 1927 afirmà:
“Nosaltres som ciutadans d’un poble que ha estat lliure i que ho vol tornar a ser”.
VISCA LA SARDANA! VISCA L’11 DE SETEMBRE!
VISCA CATALUNYA LLIURE!
Sebastià López i Sánchez
.JPG)
No hay comentarios:
Publicar un comentario