Diada Nacional de Catalunya passada per aigua

El passat dijous 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, va ser molt dolent pel que fa als interessos sardanistes. Tot i que la major part del dia va fer un temps esplèndid i va lluir un sol que a voltes picava, a mesura que va anar avançant la tarda, el cel es va anar tapant i mostrant-se cada vegada més amenaçador.

*"Cumulunimbus arcus" dirigint-se a l'Escala , 19:15. Foto. Sergi Corral Buela

Com que el pronòstic ja ho avisava, a les 7 de la tarda l'organització va decidir traslladar l'audició al Centre Cultural Municipal Xavier Vilanova. No obstant aquesta decisió i el cel negre imponent, la formació local, La Principal de l'Escala, va voler-se arriscar i, veient que la Plaça de la Sardana era força concorreguda de públic i sardanistes, va dedidir fer la ballada al lloc inicialment previst.


* Tempesta apunt d'entrar a l'Escala , 19:30 . Foto: Sergi Corral Buela

Aquest atreviment va passar factura, puix poca estona després de l'inici de l'audició el cel va començar a deixar caure una gran quantitat d'aigua que, poca estona més tard, va ser acompanyada d'un fort grop, evitant així que es pogués finalitzar la primera sardana. Aquest fet va provocar que es mullés tothom (organitzadors, públic, dansaires, músics i, fins i tot, les senyeres i les cadires) i que hi hagués una desbandada general. I no és per exagerar, ja que amb ben poca estona van caure entre 12 i 13 l/m2 i el vent de grop, del nord-oest, va ser tan fort (entre 80 i 90 km/h) que, fins i tot, va esquinçar la senyera instal·lada a illot marítim d'El Cargol i va tòrcer el pal que la sostenia.

Després de la debandada, músics i organitzadors es desplaçaren al Centre Cultural Municipal Xavier Vilanova per intentar continuar l'audició. Després d'un temps prudencial d'espera, per tal de possibilitar l'arribada d'oients i sardanistes, un cop parlat i veient el poc públic assitent, es decidí suspendre definitivament l'audició i aplaçar-la a un altre altre, de comú acord amb la cobla escalenca.

Aquesta és la crònica del jorn 11 de setembre de 2008, que havia de ser ben reivindicatiu i catalanista, però que, als interessos sardanistes, va ser una Diada Nacional de Catalunya passada per aigua.